Difficult times...
Dies de tempestes, dies de sol. Torno a dirigir la mirada cap al cel i no trobo resposta. Parlar m’obre els ulls a l’hora que me’ls omple de llàgrimes. Llàgrimes que no gosen a saltar per por que algú em vegi, per por que la vermellor característica de les cares que han tocat llàgrimes envaís la meva cara i em delatés. Tu no m’has de mirar per saber com penso o que sento i les teves paraules, fruit de l’experiència, entren amb força a la meva ment. Necessito plorar, però em vull contenir. Necessito respirar, però em pregunto si serveix d’alguna cosa. Necessito la pau interior, però no la trobo, i sempre que miro al cel i la busco no hi és.
Et preguntes... què fas en aquest món? Què t’ha portat a seure on seus? Per què ho has fet? Per què vas haver de renunciar a allò que més estimaves i estimes?
Tantes preguntes no et porten enlloc. Decideixes sortir al carrer, aquest cop, però, sense fixar la mirada enlloc, ni tan sols al cel. Vols donar un tomb amb calma, però surts accelerada i no pots evitar caminar amb rapidesa. Intentes esquivar a la gent, creuaries els semàfors en vermell, vols anar a contra corrent de tot i no pots, no pots.
Calma’t. Relaxa’t. Aprèn. Somriu. VIU.
Reflexions.
posted by dream @ 12:35 a. m.
3 Comments:
Que fas en aquest mon? sobreviure i possar el teu granet d'arena per tirar endevant aquest planeta.
Que t'ha portat a seure on seus? Diguem-ho així la teva manera de ser com a persona i com ha inspiracions personals.
Perque ho he fet? a vegades per sentir-me alliberat i unes altres per pura innocència.
Perquè has de renunciar a el que estimes i al que estimaves?? lògicament al que estimaves perque moltes de les vegades que un renúncia a això es perque no estaves agust i l'altre persona no contestava amb el que deuria de contestar. I el que estimes, perque hi ha segons quines circumstàncies, que has d'escollir que es el millor per tu per no patir. Ja se que les preguntes has possat son per reflexionar o pot ser no siguin aquestes les respostes, pero personalment es el que et puc contestar, mes o menys es la meva opinió al respecte.
Els demés també podeu participar, per si algú es digna a possar algun comentari.
Envers al comentari que has possat opino que a part que té una narrativa molt reflexionada, el text està molt ben confeccionat i l'estructura segons la vas llegint, et fa pensar bastant, et felicito per el teu comentari, enhorabona ;) Un petonás molt fort i arreveure.
Molt bon text Eli! Escriure va bé quan te sents així, rara...que vols i no vols i pots no pots però tampoc saps molt bé si realment ho has intentat prou per saber si pots.
Ànims, saps que sóc aquí pel que necessitis.
Besades ;)
Gràcies Maria :) saps que amb jo tb pots comptar ;) Escriure és una de ses millors vies que tenc per evadir-me de tot allò que me fa por o que me fa dubtar ;) Ses lletres són, sense cap dubte, una gran arma!! Sort que les podem aprofitar :) Una besada per tu també :)
Publicar un comentario
<< Home