29 noviembre 2006

Be water, my friend!

"Empty your mind, be formless.
Shapeless, like water.
If you put water into a cup,
it becomes the cup.
If you put water into a bottle,
it becomes the bottle.
If you put water into a teapot
it becomes the teapot.
Now, water can flow
or it can crush.
Be water, my friend."

by Bruce Lee

27 noviembre 2006

I'm a believer!


I thought love was
more or less a given thing.
The more I gave the less
I got, oh yeah!
What's the use in trying
all you get is pain.
When I wanted sunshine
I got rain.
And then I saw her face!
Now I'm a believer.
Not a trace
of doubt in my mind.
I'm in love, I'm a believer
I couldn't leave her, if I tried.

Polida cançó per aquells que heu trobat el vostre camí, la persona que us correspondrà :)

23 noviembre 2006

Difficult times...


Dies de tempestes, dies de sol. Torno a dirigir la mirada cap al cel i no trobo resposta. Parlar m’obre els ulls a l’hora que me’ls omple de llàgrimes. Llàgrimes que no gosen a saltar per por que algú em vegi, per por que la vermellor característica de les cares que han tocat llàgrimes envaís la meva cara i em delatés. Tu no m’has de mirar per saber com penso o que sento i les teves paraules, fruit de l’experiència, entren amb força a la meva ment. Necessito plorar, però em vull contenir. Necessito respirar, però em pregunto si serveix d’alguna cosa. Necessito la pau interior, però no la trobo, i sempre que miro al cel i la busco no hi és.
Et preguntes... què fas en aquest món? Què t’ha portat a seure on seus? Per què ho has fet? Per què vas haver de renunciar a allò que més estimaves i estimes?
Tantes preguntes no et porten enlloc. Decideixes sortir al carrer, aquest cop, però, sense fixar la mirada enlloc, ni tan sols al cel. Vols donar un tomb amb calma, però surts accelerada i no pots evitar caminar amb rapidesa. Intentes esquivar a la gent, creuaries els semàfors en vermell, vols anar a contra corrent de tot i no pots, no pots.
Calma’t. Relaxa’t. Aprèn. Somriu. VIU.

Reflexions.

14 noviembre 2006

Ecos

Recuerdo el día que te fuiste
una mañana de invierno
subiste en ese tren
e hicieron de mi vida un infierno
y los besos que entregué
te los llevaste demasiado lejos.
Y me despierto en un vagón
ya me he pasado de estación
no me preguntes qué hago aquí
en las entrañas de Madrid
puede que exista una razón
que me robara el corazón, el corazón.
Mil noches y una más
tratando de escapar de un mal sueño
oyendo en soledad
el llanto de los ecos eternos.
¿Cuánto tiempo ha de pasar
para sentir que ya no estás viviendo?
Y me despierto en un vagón
ya me he pasado de estación
no me preguntes qué hago aquí
en las entrañas de Madrid
en las entrañas de Madrid.

Ecos. Luz Casal.

13 noviembre 2006

T'enyoraré...



Es teus colors verd i marró me tenen enamorada. Mai me cans de mirar-te, de recordar-te, d’enyorar-te. Te sent tant meua que quan te tenc que deixar sent un enorme buit a dins meu. Sempre que xerr de tu ets ulls me brillen i sa gent no pot entendre perquè. Sa blavor que te rodeja te fa única i diferent a ses demés. Sa varietat que aculls t’enriqueix, i es cel que te tapa dóna redossa a ses millors i més esplèndides estrelles que mai he vist. Ets sa millor per damunt de totes i jo sempre ho proclam, perquè t’ho mereixes i perquè estic orgullosa de tu. No te canviaria mai per res, encara que ara no te trepitgi tant, sempre te tenc dins es meu cap i sa meua ment, i sempre tenc ganes de tornar-te a veure. Ara que m’he tornat a fer enfora, només te puc dir que... t’enyoraré...
*T’estim petita meua, sempre ho faré*