We Are
See the devil on the doorstep now (my oh my),
telling everybody oh just how to live their lives,
sliding down the information highway,
buying in just like a bunch of fools.
Time is ticking and we can't go back (my oh my).
What about the world today?
What about the place that we call home?
We’ve never been so many,
and we've never been so alone.
You keep watching from your picket fence,
you keep talking but it makes no sense.
You say we're not responsible,
but we are, we are.
You wash your hands and come out clean,
fail to recognise the enemies within.
You say we're not responsible,
but we are, we are, we are, we are.
Estimats amics,
Feia temps que no passava pel blog... i ja era que penjés alguna coseta! Us he deixat aquí amb la cançó de "We are" de Ana Johnson. Una cançó que m'ha fet pensar i reflexionar. El temps és un preciat "concepte" que em convertit en una espècie de Déu sense el qual no podem viure. Sé que no és el primer cop que parlo al blog sobre el temps, però la reflexió mana.
"Time is ticking and we can't go back"... "El temps passa i no podem tornar enrera"... Quants cops hem pensat o hem dit... tan debó pogués tornar enrera! Doncs no... el temps, per alguns tan preciat, no ens ho permet. Passen els dies i són molts els propòsits que ens fem, moltes les il·lusions que tenim, moltes les metes que volem creuar... i no ho podem fer tot: el temps no ens ho permet. El temps decideix sobre les nostres vides. Diem... ara ha nascut o... ara m'ha arribat l'hora... i tots venim al món i marxem com si fóssim una galeta... ara està al paquet i d'aquí una estona ens l'haurem menjada i ja no existirà... una paranoia! però és així...
En fi... a cadascú li ha tocat viure una vida única i irrepetible, exclusivament feta per a ell/a. Disfruteu-la!!!! Make the most of it :) Que sigueu molt feliços i... mireu al vostre voltant, mireu la gent que us cuida, us estima i us fa sentir bé i recolzeu-vos en ells perquè el camí que ens ha tocat viure sigui molt més fàcil, molt més tranquil i, sobretot, molt més plàcid.
Un petonàs a tots! Fins aviat!!! i recordeu... la vida és curta... penediu-vos del que heu fet, però
no del que no heu fet!
posted by dream @ 6:31 p. m.
2 Comments:
Doncs tens molta raó, quantes vegades com tu ven dius, hem pensat en tornar al passat, però per desgràcia no es pot. Però he arribat a la conclusió que, perquè no pensem... d'acord!! ho he passat molt bé abans i ara son temps difícils... però qui diu que el dia de demà no pot ser la vida millor que la que hem viscut? Ja se, que per circumstancies de la vida sempre tenim per costum a mirar enrera, però tindríem que fer tot el contrari, mirar cap a endavant i lluitar per tenir un futur mes bonic i superar els bons records del passat i transformar-los en uns bons records pel nostre futur.
Aquesta es la meva conclusió sobre el fet del temps. Una abraçada i que vagi molt be. :D
Hace unos días, mientras tomaba un café con mi amigo Quim Monzó, me dijo entre tic y tic k a ver cuando me animaba a escribir algo por aki . Y le voy a hacer caso.Bueno, seré sincero.. no conozco en absoluto a Quim Monzó,pero espero haber conseguido con esto captar parte de tu atención!A medida que iba leyendo este blog me dí cuenta que no podia pasar sin hacerle una réplica, un comentario,ya que gracias a él habia vuelto a tener el gusanillo (despues de demasiado tiempo) de escribir algo y compartirlo con otra gente.
Quería hablar sobre el tiempo.¿Controla él nuestra vida?Habrá quien piense que si, que es algo que está por encima de nosotros y nada podemos hacer para evitarlo. Yo, sin embargo, no estoy del todo conforme. Cierto que es imposible impedir sus efectos, por mucho que se nos venda por ahi. Pero debemos aprender a jugársela un poquito.Si si,jugársela.Sin ir más lejos,si yo ubiera seguido su orden y ley, no habría conocido a una chica encantadora que me ha dado pie a escribir esto. El tiempo es tal cómo ese reloj de arena que nos aparece en el PC cuando va lento y no podemos cargar esa página que tanto querems abrir.Sí,ese maldito reloj de arena.Pues aprendamos a darle la vuelta al reloj.Sabemos que tarde o temprano la arena llegará hasta abajo y entonces...se acabó!Pero mientras tanto, intentemos girarlo tantas veces nos sea posible, no dejemos que sea el tiempo quien nos regule.¿No os parece así?Esa es mi opinión almenos.
Saludos a todosada a Quim, pero espero haber captado
Publicar un comentario
<< Home