AcRoSs ThE sUn

Esperances (Es)fumades

Un saludo a todos los que leeis el blog y dejáis comentarios. Es un verdadero placer por mi parte. Aprovecho para dar las gracias a mis colabordores, que hacen más que posible que todo esto funcione como funciona! Os quiero un montón :) Dejando de lado por una vez temas abstractos que requieren mucho pensar, os dejo mi opinión sobre la ley antitabaco que hace ya ocho meses que entró en vigor en nuestro país y parece como si todavía no hubiese llegado. Espero que no os importe que lo haya escrito en catalán. No iba a colgarlo pero Thurel me pidió que lo hiciera, así que aquí lo dejo.

Com tots sabem, l’1 de gener d’enguany va entrar en vigor l’esperada llei antitabac. Mentre els fumadors manifestaven el seu descontentament davant la normativa, els no fumadors veien un futur esperançador sense fum. Doncs bé, ja han passat vuit mesos des d’aquell 1 de gener i em pregunto si algun bar o restaurant s’ha dignat a penjar el cartell de “local sense fum”, perquè, desafortunadament, sobretot pels no fumadors, n’he vist força pocs de cartells. I, ves per on coses de la vida, avui trobem al diari una notícia que, com a ciutadans d’un país pròsper i plenament integrat en la Unió Europea, ens hauria de fer avergonyir. No només hem trigat molt més temps que altres països a aprovar una llei antitabac sinó que, després de gairebé un any d’haver entrat en vigor, hem d’empassar-nos unes declaracions de la consellera de Salut en què afirma que “no hi ha intenció de restringir més la llei”. I ara, és clar, els no fumadors, que segueixen inhalant el fum cada matí quan entren al bar a esmorzar, es deuen fer la mateixa pregunta que em faig jo: és “restrictiva” la llei a dia d’avui? Si em permeteu que hi digui la meva, la resposta és clara: no.
Els resultats ens demostren que no hem sigut capaços d’implantar una legislació simple, directa i clara. I amb tot, els propietaris dels locals s’excusen dient que no volen fer reformes als seus locals davant la “suposada possibilitat d’un canvi futur de la norma”. A mi m’agradaria saber si aquests mateixos senyors propietaris s’han adonat del nivell de suposició de l’afirmació anterior. No se’ls ha demanat que derrueixin el local i el tornin a construir. L’única cosa que se’ls demana és que compleixin la llei. No hem d’oblidar que hi ha drets i deures en joc.
A més, des del meu punt de vista, és indignant que la consellera hagi d’assegurar que darrera d’aquesta llei “no hi ha cap voluntat política”. Estem parlant d’un tema molt important i seriós que afecta la salut dels ciutadans i seria, en poques paraules, barroer, el fet d’insinuar que la política hi pot tenir alguna cosa a veure. La llei antitabac no ataca els fumadors: regula els drets de tots, en particular, el dret del no fumador de poder escollir entre esmorzar envoltat de fum o poder-ho fer en condicions més saludables.
El darrer mes de gener, quan va entrar en vigor la nova legislació, tots els mitjans de comunicació van deixar molt clar a la població que els espais on no es pot fumar han d’estar separats amb envans físics i no només amb simples sistemes de ventilació. Doncs bé, sembla que aquest país estigui poblat per gent sense memòria, atès que després de vuit mesos de parlar de la llei antitabac, el director de Salut Pública, Antoni Plasència, encara ara ha de recordar en què consisteix i què diu la norma.
I és més, Plasència parla d’una “única tolerància” amb les portes d’accés als espais sense fum, quan, en definitiva, a dia d’avui i després de tants anys de fer respirar els seus fums als altres, són els fumadors els que haurien de ser una mica més tolerants amb la nova llei i acceptar que no tots volem fumar en aquest país.
Semblava que aquesta nova llei havia de significar un gran pas per aconseguir una societat amb menys fum i més sana, i després de pràcticament un any des de la seva aprovació, ens trobem que no només la majoria de locals no la compleixen, sinó que en discoteques i bars musicals, llocs on es fuma tant o més que en la resta de restaurants i bars convencionals, es pot fumar amb la condició que els locals en qüestió no admetin menors de divuit anys. És clar que després el Departament de Salut es posa les mans al cap quan les estadístiques demostren que els joves cada cop fumen més. Això em fa arribar a les conclusions següents: o bé els majors de divuit anys no som considerats “joves”, o bé no sabem fer lleis en aquest país.
No entenc com encara avui es pot seguir parlant de la “indefinició de la llei”. No pot ser més clar: si ets propietari d’un local de més de 100 metres quadrats, o penges un cartell de “local sense fum”, o habilites una zona separada amb envans físics i cortines d’aire a l’accés de l’espai. Si no ho fas i et denuncien o t’inspeccionen el local, t’enfrontes a una sanció de fins a 10.000 euros. Clar i català.
I per si amb tot això no n’hi hagués prou, s’ha anunciat que les comunitats dirigides pel PP seran “flexibles” amb la llei. No entenc com poden parlar de flexibilitat davant de l’estat en què ens trobem després de vuit mesos. I, a més, ara són els ciutadans els que han de denunciar l’incompliment de la llei perquè els responsables de Salut no pensen fer inspeccions. Arribats a aquest punt, conciutadans d’esperances esfumades, us faig una darrera pregunta. Des d’una perspectiva restrictivament política, es pot ser més flexible?

posted by dream @ 11:20 p. m.